Els alumnes de quart d’ESO, aquest curs 2018-2019, estan aprenent a tocar l’ukulele, o ukelele; sembla que el diccionari Collins accepta les dues possibilitats, i en anglès, sovint, s’anomena “Uke”.
Es tracta d’un projecte nou i innovador del Departament d’Arts, i, ara per ara, poc estès dins l’àmbit educatiu. Fins ara, a quart, es reforçava la didàctica de la flauta dolça, que s’aprèn als primers cursos de l’ESO. No obstant això, s’ha considerat important facilitar a l’alumnat l’aprenentatge de l’ukulele, donat que és un instrument que ofereix molts avantatges de cara a la vida diària dels seus usuaris: és econòmic, fàcil de transportar, molt fàcil d’aprendre a tocar amb un mínim d’esforç i constància, i serveix per acompanyar, amb l’harmonia dels seus acords, el cant de qui el toca o dels seus acompanyants. És un instrument molt adequat per dur a la platja, a la muntanya o en qualsevol excursió. I segurament, per tot això, l’aprenentatge d’aquest instrument, fora de l’àmbit educatiu, ha esdevingut viral, tal com es pot comprovar vist l’elevat nombre de versions i interpretacions originals de cançons amb ukulele que molts artistes anònims o famosos publiquen a YouTube i altres mitjans de comunicació social.
L’ukulele és tradicional a les Illes Hawaii, i està considerat el seu instrument nacional. El nom li va ser posat per la reina de Hawaii, Lili’uokalani. “Ukulele”, en la llengua de Hawaii, vol dir “El regal que ens va arribar”, ja que el seu origen a les illes podria raure en uns mariners portuguesos que van viatjar a Hawaii amb el seu “cavaquinho”; l’instrument del qual evolucionaria l’ukulele.
Deixa un comentari