1r ESO

Ens hem trobat amb la Júlia perquè ens expliqui l’aventura que va viure a Corea del Sud al mes de juliol passat.

Com tots sabeu, la Júlia, actualment alumna de 2n d’ESO del nostre institut, va guanyar el concurs de pòsters del Festival Biky de Busan, i va ser premiada amb un viatge a Corea, i amb la possibilitat de formar part del jurat del festival de cinema “Kids and Youth”.

Ella i la seva mare van pujar en un avió al Prat i van volar fins a Hong Kong. Allà es van trobar un aeroport no gaire massificat, i es van esperar quatre hores fins agafar un altre avió que les va dur a Busan (Corea del Sud). Al moment de fer l’escala a Hong Kong, la Júlia estava una mica preocupada, perquè anaven amb una hora de retard i no es volia perdre l’Opening, l’acte inaugural del Festival de Biky «Kids and Youth». Al final van trigar un total de vint hores en cobrir la distància de Barcelona a Busan; i cal afegir que entre Terrassa i Busan hi ha set hores de diferència horària. Tot i així, la Júlia ens explica que després del viatge d’anada, aquest decalatge horari no li va suposar cap trasbals ni esgotament especial; per contra, sí que ho va notar a la tornada a Barcelona.

La primera sensació de la Júlia en arribar a Busan va ser la impressió de veure uns edificis tan alts i tan grans; les escoles semblaven tenir unes dimensions gegantines, gairebé el doble que l’Institut de Terrassa, i sobretot una gran alçada. L’aeroport es troba dins la mateixa ciutat de Busan, raó per la qual només van poder veure paisatge urbà. Allà, al mateix aeroport, van ser rebudes pels representants del Festival Biky, els quals les van guiar fins a l’Opening que donava inici al festival. L’anglès va ser l’idioma que van fer servir per a comunicar-se; la Júlia l’entén i el parla força bé, i això l’ha ajudat a conèixer molta gent a Corea i a fer nous amics. Ens explica, per exemple, que un dia se li va apropar una noia coreana que li va preguntar d’on era. Quan la Júlia li va respondre que era de Terrassa, la noia es va quedar molt sorpresa perquè ella, tot i ser Coreana, està vivint a Terrassa mentre estudia periodisme, i aquells dies havia tornat a Corea per fer alguna tasca relacionada amb la seva carrera. Una altra amiga que va fer la Júlia va ser la Nathania, que és d’Indonèsia, i que va ser la primera persona a qui va conèixer a Corea després d’arribar a l’aeroport. La Nathania té l’edat de la Júlia, i es va encarregar al llarg de tot el festival de fer les fotos i els vídeos que després serien projectats a tots els participants. La Nathania i la Júlia es van fer amigues i encara es comuniquen de tant en tant.

Un cop van ser a la sessió inaugural, i entre d’altres actes tals com discursos i presentacions, els van passar una pel·lícula que explicava visualment tot el que representava el festival «Kids and Youth». Aquest primer acte va tenir lloc a l’edifici del cinema, on hi havia un teatre molt gran. La Júlia hi recorda molta gent; algunes persones eren adultes, moltes d’elles professionals de la direcció cinematogràfica. També hi havia actors i actrius joves i molta gent famosa. La Júlia va conèixer també la Lee Re, una noia de Corea de la seva edat, que és una actriu molt coneguda i que fa sis anys que va començar a fer pel·lícules, algunes d’elles amb molt d’èxit. Si voleu saber qui és la Lee Re podeu fer click al següent enllaç:

Lee Re

L’endemà de l’Opening, la Júlia i la seva mare van tenir el dia lliure, i van aprofitar per a visitar totes soles la ciutat de Busan. Abans, es van preparar una mica tot allò que volien veure, i el cert és que van descobrir indrets molt curiosos i interessants. Van visitar, per exemple, Haedong Yonggungsa, el temple de l’aigua, a on hi havia una estàtua de Buda a la qual si se li toca la panxa diuen que es té bona sort.

A l’hora de dinar, van tornar al carrer de l’hotel a on s’estaven allotjades, ja que hi havia locals que oferien menjar molt bo i a bon preu. L’hotel els va ser proporcionat per l’organització del festival, i allà van coincidir amb més participants tot i que no els coneixien.

L’endemà, la Júlia va començar a fer de jurat al festival de cinema «Kids and Youth» de Biky. Dins d’una sala de projeccions, va haver d’avaluar uns quinze curts, realitzats íntegrament per nens. A ella, i a nou membres més del jurat, els van donar una graella de valoracions en la qual havien d’anotar les puntuacions relacionades amb diferents aspectes de cada curtmetratge: l’originalitat, la qualitat de la gravació, el so, l’argument de la història, els sentiments que els suscitaven…

La majoria dels qui avaluaven els curts amb la Júlia eren de Corea, però també hi havia dos nois de Bulgària i alguns d’Alemanya. La Júlia explica que pel que fa als curts, n’hi havia de força divertits, i d’altres altres que no tant. Tots havien estat enviats des de diferents llocs del món i tenien els subtítols en anglès. Alguns dels directors i actors d’aquests curts no van poder assistir al festival perquè vivien molt lluny. Mentre la Júlia feia de jurat, la seva mare s’estava amb les altres mares dels membres del jurat, fent manualitats de fusta.

L’endemà de la tasca de valorar els curts, a la Júlia, li van donar oficialment el premi per haver guanyat el concurs de pòsters. Feia un dia assolellat amb una mica de vent, i abans del lliurament de premis hi va haver un espectacle de karate. Tot seguit els van anar cridant un per un, i el director del festival els va repartir els guardons. Aquest acte es va realitzar a l’aire lliure, en un escenari que havien muntat en un espai molt bonic envoltat de gespa. La Júlia es va endur el primer premi, i també van premiar la noia que va compilar el pòster sencer, unint els diferents dibuixos premiats, el de la Júlia i els de la resta de finalistes.

Divendres va ser l’últim dia de festival i va tenir lloc la clausura. Va ser en aquest moment quan van lliurar els premis a les pel·lícules guanyadores, i, tot seguit, cap allà a les 8 del vespre, se’n van anar tots a un local a fer una festa i s’ho van passar molt bé.

També li hem demanat, a la Júlia, anècdotes i curiositats de Corea, i ens explica que pels carrers és habitual que qualsevol persona que vulgui, lliurement, desplegui el seu equip musical, un altaveu, un micro, algun instrument, i que es posi a cantar o a tocar al seu aire; i no pas per a demanar diners als qui passegen amunt i avall, sinó per pur plaer. De fet, es veu que a Busan ja hi ha uns espais preparats per aquesta afició.

També ens explica que li va sobtar molt l’extrema educació de tothom; en una ocasió, va ensopegar sense voler amb una noia que caminava pel carrer, i aquesta es va desviure en demanar-li disculpes, gairebé com si hagués comès un delicte.

Una altra curiositat que ens narra, i que fa una mica d’angúnia, és la manera com en alguns restaurants treuen la pell als peixos quan encara són vius. Fa angoixa veure l’animal moure’s viu sense pell poc abans de ser cuinat.

Una altra anècdota és la poca aigua que beuen a Corea. La Júlia diu que ella bevia molta aigua al llarg del dia, i que això sorprenia molt la gent d’allà, que per alguna o altra raó ingereixen poc líquid en públic.

De tot el que va veure, el que més li va agradar va ser Gamcheon Culture Village, un poble que és molt pobre, però que té les cases de colors i que és ple de dibuixos, i a on hi ha graons que són llibres, en un dels quals apareix Harry Potter.

Una altra curiositat és la gent que va pel carrer amb els rul·los posats al cap, com quan et fas la permanent. I quan tot d’un plegat algú els fa una foto, primer es treuen els rul·los i es pentinen, perquè la fotografia ha de sortir perfecte. Un cop feta la foto, es tornen a posar els rul·los. De fet, a la gent d’allà els cridava molt l’atenció els cabells arrissats de la Júlia, i els miraven dissimuladament; alguna vegada li van arribar preguntar si s’havia fet la permanent.

Se’ns dubte, per a la Júlia i la seva mare, aquest viatge ha estat una experiència molt enriquidora.