De velles caixes de microscòpis de fa molts anys, que anaven destinades a la deixalleria; de les làmines blanques i abandonades de l’antic polítècnic, de les cendres invisibles del material que ja no val, i que sovint violenta el pragmatisme de la voràgine de la vida, l’alumnat de l’Aula Oberta de l’Institut de Terrassa, tutoritzat per Dídac del Valle, ha fet néixer l’expressió visual d’una angoixa: l’aïllament, l’ocultació del rostre, la clandestinitat del tacte de la pell, la incògnita del dia a dia, el confinament, el virus, la malaltia, la por, el desig furtiu d’una nuesa facial enyorada.
Així, van escriure, tot el grup, desenes de paraules que esgarrapaven trossos de sensacions; i de totes elles, van escollir-ne cinc que comencessin per cadascuna de les lletres del mot COVID; una bonior de paraules incòmodes, reveladores de mancances i necessitats humanes insatisfetes, que van suggerir besllums d’imatges, de parts del rostre, bocins de gests, mirades indissimulables robades a l’instant i foses amb les caixes salvades de la deixalleria i amb la plasticitat de les làmines que anaven inicialment al rebuig i a l’oblit. Tot, en un joc de llums, contrallums, ombres, transparències, clarobscurs. Llum, color i línia.
No us perdeu aquesta gran feina, els seus detalls, el missatge rere cada lluminositat; ho trobareu al vestíbul de l’Institut de Terrassa.
Deixa un comentari